Ulleres d’eclipsi certificades: com comprovar-les, on comprar-les i com mirar amb seguretat

Per què la norma és el que compta

Un filtre conforme a EN ISO 12312-2 deixa passar aproximadament una cent-milèsima part de la llum visible i bloqueja l’ultraviolat i l’infraroig fins a un nivell segur per mirar directament. Un plàstic fosc qualsevol pot semblar prou fosc a ull nu i no ser-ho gens: la foscor aparent no diu res de quant UV i IR deixa passar. El criteri, doncs, no és «sembla fosc», sinó «compleix la norma, i ho puc comprovar».

La llista: 6 comprovacions

1. El text exacte «EN ISO 12312-2:2015». Ha d’estar imprès a la muntura mateixa, no només a la capsa o a l’anunci — i amb el «-2»: la part 2 de la norma és la que regula l’observació solar directa. Un «ISO» genèric o un «CE» tot sol no demostren res.
2. Un marcatge CE amb substància. El marcatge CE hi ha de ser. Compte amb el parany conegut: un «CE» amb proporcions estranyes pot ser el famós «China Export». El CE tot sol tampoc no n’hi ha prou — el que compta és el punt següent.
3. L’organisme notificat de 4 xifres. Les ulleres d’eclipsi són un equip de protecció individual (EPI) de categoria II: la certificació exigeix un organisme notificat, identificat amb un codi de 4 xifres que pots comprovar tu mateix a la base de dades NANDO de la Comissió Europea. Un fabricant seriós posa aquest codi al producte o a la documentació.
4. La declaració UE de conformitat (DoC). Tot EPI venut a la UE ha de tenir una declaració UE de conformitat disponible, normalment descarregable del web del fabricant. Els fabricants seriosos la publiquen; les imitacions, no.
5. Identitat del fabricant i de l’importador. El nom i l’adreça del fabricant (i de l’importador si la mercaderia ve de fora de la UE) han de sortir al producte o a l’envàs. «Marca desconeguda, venedor introbable» és exactament el patró de les falsificacions detectades en eclipsis anteriors.
6. Comprovació física abans de cada ús. A contraclaror d’un llum (mai contra el Sol), el filtre no ha de deixar passar ni un punt de llum. Llença’l si hi veus ratllades, forats, plecs o làmina desenganxada — i torna a mirar-ho cada vegada, sobretot si són d’un nen. I el gest correcte: posa-te-les mirant a terra i només després aixeca els ulls; per treure-te-les, abaixa primer la mirada — així l’ull no creua mai el Sol sense filtre.

Les dues eines externes de verificació

• eclipseseguro.es — el portal de referència a Espanya per contrastar models i marques amb la campanya de vigilància de Consum. Si les teves ulleres hi surten com a conformes, pots estar tranquil.
• La llista de proveïdors de l’American Astronomical Society (AAS) — eclipse.aas.org manté des del 2017 la llista internacional de fabricants i venedors verificats, nascuda després de l’onada de falsificacions de l’eclipsi nord-americà d’aquell any.

La combinació que funciona: text correcte a la muntura + fabricant a la llista de l’AAS o verificat a eclipseseguro.es.

On comprar-les amb seguretat

1. Les nostres ulleres, passades per aquesta mateixa llista. Ulleres ROPTIC fabricades per ROCTAR Innovación Educativa S.L. (Madrid), amb examen UE de tipus emès per DIN CERTCO (organisme notificat 0196, comprovable a NANDO) segons la EN ISO 12312-2:2015 — els dos documents estan publicats aquí sota. Les envia directament el fabricant, des d’Espanya: si llegeixes això, t’arriben a casa.
2. Òptiques i botigues amb secció d’òptica. Traçabilitat completa i algú de carn i ossos a qui demanar la declaració de conformitat.
3. Planetaris, museus de la ciència i botigues especialitzades en astronomia. Venedors que fa dècades que tracten aquest material i que treballen amb marques de la llista de l’AAS.
4. Els grans marketplaces, amb precaucions. S’hi pot comprar bé, però amb filtre: venedor identificable (idealment el fabricant mateix o el seu distribuïdor oficial), marca a la llista de l’AAS, i comprovació del text imprès en obrir el paquet. Si a les ulleres que t’arriben no hi diu «EN ISO 12312-2»: torna-les de seguida.

Quan comprar-les? Amb temps — no per pressió de venda, sinó per dos motius documentats: a l’eclipsi nord-americà del 2017 l’AAS va registrar existències exhaurides i una onada de falsificacions les últimes setmanes; i comprovar-les amb calma (el text, la DoC, eclipseseguro.es) demana tenir-les a la mà uns dies abans, no la nit d’abans. I si el 12 d’agost et desplaces a la franja, porta-les de casa: no comptis a comprar-les de camí.

Les nostres ulleres, passades per la mateixa llista

Fins al juliol del 2026 aquesta secció llistava productes de tercers amb enllaços d’afiliació. Ara venem les nostres ulleres, així que et devem el mateix examen que et demanem que facis a totes les altres. Punt per punt:

• El text: EN ISO 12312-2:2015 imprès a la muntura, amb el marcatge CE.
• L’organisme notificat: DIN CERTCO (número 0196), que pots buscar tu mateix a la base de dades NANDO de la Comissió Europea.
• Els documents, publicats: el certificat d’examen UE de tipus (PDF) i la declaració UE de conformitat (PDF), descarregables — no «a petició».
• Un fabricant identificat: ROCTAR Innovación Educativa S.L., Calle Cifuentes 5, 28021 Madrid, España.

Per fotografiar i per a l’òptica

La càmera, els prismàtics o el telescopi necessiten filtres propis davant de l’objectiu — mai les ulleres darrere de l’ocular. Filtres d’objectiu i làmines filtrants no en venem: compra’ls en una botiga d’astronomia especialitzada partint de la llista de proveïdors acreditats de l’American Astronomical Society — eclipse.aas.org/eye-safety/viewers-filters — i no d’una cerca genèrica, que també retorna falsificacions.

Què no has de fer servir mai

• Ulleres de sol, ni tan sols de categoria 4 i homologades per a l’ús diari: són ordres de magnitud per sota del nivell de filtre necessari.
• Radiografies, negatius fotogràfics, CD i DVD. El mite més resistent — no filtren UV ni IR de manera controlada.
• Vidre fumat, el mètode dels avis. No.
• Invents superposats: unes ulleres de sol damunt de les altres, làmines fosques sense certificar, vidres de soldadura de grau desconegut (només el grau 14 es considera equivalent — i rarament és el que hi ha a casa).
• Ulleres d’eclipsi velles en mal estat. Ratllades o amb la làmina feta malbé: a les escombraries. Perfectes i certificades: segons l’AAS no es degraden per si soles — qui decideix és la comprovació física.
• Mirar per un cercador, uns prismàtics o un telescopi amb les ulleres posades. L’òptica concentra la llum i destrueix el filtre. Els instruments necessiten filtres davant de l’objectiu, mai a l’ocular.
• Ofertes dubtoses als marketplaces: sense marca, sense la norma a la descripció, venedors acabats de crear amb preus sospitosos. És exactament el canal per on van arribar les falsificacions del 2017.

El moment de la totalitat: l’única excepció

Dins de la franja de totalitat —i només allà, i només els segons en què el Sol està tapat del tot— es pot mirar a ull nu. De fet: amb les ulleres posades no veuries la corona. La disciplina és aquesta:

• Ulleres posades durant tota la fase parcial, abans i després de la totalitat.
• Treure-se-les només quan desapareix l’últim raig de la fotosfera (l’anell de diamant marca la frontera).
• Tan bon punt torna el primer raig: ulleres, de seguida.
• Fora de la franja (Barcelona, Girona, Madrid) no hi ha ni un sol moment segur sense ulleres: fins i tot al 99,9 % la fotosfera continua a la vista.

Les regles oficials completes, a l’IGN: eclipses.ign.es.

Guarda-les per al 2027 i el 2028

Espanya viu tres eclipsis històrics seguits: total el 12-08-2026, total el 2 d’agost del 2027 (Cadis i Màlaga) i anular el 26 de gener del 2028. Unes ulleres certificades en bon estat, dins la funda, seques i sense ratllades, et serveixen per a les tres — segurament la millor relació preu-espectacle de tot l’equipament astronòmic.