Ulleres d’eclipsi certificades: com comprovar-les i com mirar amb seguretat

Per què la norma és el que compta

Un filtre conforme a EN ISO 12312-2 deixa passar aproximadament una cent-milèsima part de la llum visible i bloqueja l’ultraviolat i l’infraroig fins a un nivell segur per mirar directament. Un plàstic fosc qualsevol pot semblar prou fosc a ull nu i no ser-ho gens: la foscor aparent no diu res de quant UV i IR deixa passar. El criteri, doncs, no és «sembla fosc», sinó «compleix la norma, i ho puc comprovar».

La llista: 6 comprovacions

1. El text exacte «EN ISO 12312-2:2015». Ha d’estar imprès a la muntura mateixa, no només a la capsa o a l’anunci — i amb el «-2»: la part 2 de la norma és la que regula l’observació solar directa. Un «ISO» genèric o un «CE» tot sol no demostren res.
2. Un marcatge CE amb substància. El marcatge CE hi ha de ser. Compte amb el parany conegut: un «CE» amb proporcions estranyes pot ser el famós «China Export». El CE tot sol tampoc no n’hi ha prou — el que compta és el punt següent.
3. L’organisme notificat de 4 xifres. Les ulleres d’eclipsi són un equip de protecció individual (EPI) de categoria II: la certificació exigeix un organisme notificat, identificat amb un codi de 4 xifres que pots comprovar tu mateix a la base de dades NANDO de la Comissió Europea. Un fabricant seriós posa aquest codi al producte o a la documentació.
4. La declaració UE de conformitat (DoC). Tot EPI venut a la UE ha de tenir una declaració UE de conformitat disponible, normalment descarregable del web del fabricant. Els fabricants seriosos la publiquen; les imitacions, no.
5. Identitat del fabricant i de l’importador. El nom i l’adreça del fabricant (i de l’importador si la mercaderia ve de fora de la UE) han de sortir al producte o a l’envàs. «Marca desconeguda, venedor introbable» és exactament el patró de les falsificacions detectades en eclipsis anteriors.
6. Comprovació física abans de cada ús. A contraclaror d’un llum (mai contra el Sol), el filtre no ha de deixar passar ni un punt de llum. Llença’l si hi veus ratllades, forats, plecs o làmina desenganxada — i torna a mirar-ho cada vegada, sobretot si són d’un nen. I el gest correcte: posa-te-les mirant a terra i només després aixeca els ulls; per treure-te-les, abaixa primer la mirada — així l’ull no creua mai el Sol sense filtre.

Una llista independent per comprovar el fabricant

La llista de proveïdors de l’American Astronomical Society (AAS) — eclipse.aas.org manté des del 2017 la llista internacional de fabricants i venedors verificats, nascuda després de l’onada de falsificacions de l’eclipsi nord-americà d’aquell any.

La combinació que funciona: text correcte a la muntura + fabricant a la llista de l’AAS.

On comprar-les amb seguretat

1. Òptiques i botigues amb secció d’òptica. Traçabilitat completa i algú de carn i ossos a qui demanar la declaració de conformitat.
2. Planetaris, museus de la ciència i botigues especialitzades en astronomia. Venedors que fa dècades que tracten aquest material i que treballen amb marques de la llista de l’AAS.
3. Els grans marketplaces, amb precaucions. S’hi pot comprar bé, però amb filtre: venedor identificable (idealment el fabricant mateix o el seu distribuïdor oficial), marca a la llista de l’AAS, i comprovació del text imprès en obrir el paquet. Si a les ulleres que t’arriben no hi diu «EN ISO 12312-2»: torna-les de seguida.

Quan comprar-les? Amb temps, per dos motius documentats: a l’eclipsi nord-americà del 2017 l’AAS va registrar existències exhaurides i una onada de falsificacions les últimes setmanes; i comprovar-les amb calma (el text, la DoC, la llista de l’AAS) demana tenir-les a la mà uns dies abans, no la nit d’abans. I si el 2 d’agost et desplaces a la franja, porta-les de casa: no comptis a comprar-les de camí.

Què no has de fer servir mai

• Ulleres de sol, ni tan sols de categoria 4 i homologades per a l’ús diari: són ordres de magnitud per sota del nivell de filtre necessari.
• Radiografies, negatius fotogràfics, CD i DVD. El mite més resistent — no filtren UV ni IR de manera controlada.
• Vidre fumat, el mètode dels avis. No.
• Invents superposats: unes ulleres de sol damunt de les altres, làmines fosques sense certificar, vidres de soldadura de grau desconegut (només el grau 14 es considera equivalent — i rarament és el que hi ha a casa).
• Ulleres d’eclipsi velles en mal estat. Ratllades o amb la làmina feta malbé: a les escombraries. Perfectes i certificades: segons l’AAS no es degraden per si soles — qui decideix és la comprovació física.
• Mirar per un cercador, uns prismàtics o un telescopi amb les ulleres posades. L’òptica concentra la llum i destrueix el filtre. Els instruments necessiten filtres davant de l’objectiu, mai a l’ocular.
• Ofertes dubtoses als marketplaces: sense marca, sense la norma a la descripció, venedors acabats de crear amb preus sospitosos. És exactament el canal per on van arribar les falsificacions del 2017.

El moment de la totalitat: l’única excepció

Dins de la franja de totalitat —i només allà, i només els segons en què el Sol està tapat del tot— es pot mirar a ull nu. De fet: amb les ulleres posades no veuries la corona. La disciplina és aquesta:

• Ulleres posades durant tota la fase parcial, abans i després de la totalitat.
• Treure-se-les només quan desapareix l’últim raig de la fotosfera (l’anell de diamant marca la frontera).
• Tan bon punt torna el primer raig: ulleres, de seguida.
• Fora de la franja (Sevilla, Granada, Almeria, Barcelona) no hi ha ni un sol moment segur sense ulleres: fins i tot al 99,9 % la fotosfera continua a la vista.

Les regles oficials completes, a l’IGN: eclipses.ign.es.

Guarda-les: tornen a servir

Unes ulleres certificades en bon estat, dins la funda, seques i sense ratllades, et serveixen per a altres eclipsis — segurament la millor relació preu-espectacle de tot l’equipament astronòmic. Abans de cada ús, mira-les contra un llum: una ratllada o un forat, i a les escombraries.